El color i la llibertat d'expressió

L’Eric Karle és un il·lustrador de contes molt famós i molt gran. Tan gran és que quan de nen anava a l’escola, a finals dels anys trenta del segle passat, Alemanya estava governada pel partit nazi. Hitler, el líder d’aquest partit, en arribar al poder, havia prohibit pintar i exposar les seves pintures a alguns dels millors artistes del seu país. Entre aquests artistes estava Franz Marc, un pintor d’avantguarda famós pels seus quadres d’animals: cavalls i vaques plens de vida, i gairebé d’espiritualitat, pintats amb sorprenents colors blaus i grocs.
El petit Eric Karle va saber de Franz Marc gràcies a que el seu professor d’art, saltant-se la prohibició dels nazis, li va fer conèixer les seves pintures. Molts anys després, quan ja era un artista de la il·lustració, va voler fer un homenatge al seu valent professor d’art, i també a l’original pintor Franz Marc.
Aquesta és la història que hi ha al darrera del conte “L’artista que va pintar un cavall blau”. Mirant les precioses il·lustracions d’aquest conte, i mirant també uns quants quadres de F. Marc, ens hem preguntat a classe, Què tenen aquestes imatges que podien ofendre a un dictador com a Hitler?
Sense dubte és el color, tan lliure, el que fa diferents aquestes imatges. Com gosava l’artista pintar de blau un cavall? És una decisió molt personal, subjectiva, peculiar... Excessivament peculiar? Excessivament diferent? Extravagant?
Per millor entendre aquesta qüestió en el context de la ideologia nazi hem estat mirant fotos de les desfilades militars que presidia Hitler. Tots els homes que surten vestits de soldats semblen iguals, han mirat d’anular les seves diferències individuals, les seves peculiaritats, per afavorir la impressió de que van tots a una. Mirant aquestes fotos podem deduir que al règim hitlerià no li agradaven les persones que se sortien de la norma, de l’estàndard que ells consideraven òptim.
Sabem a més a més (i per això convé estudiar història) que els nazis tenien en tan poca estima les persones que no eren com ells, aris alemanys, que fins i tot van matar milions de “diferents” (jueus, gitanos, discapacitats...).
De tot això hem parlat en la nostra escola, tan plena de vides diverses. Mirant la homogeneïtat dels soldats, i mirant-nos a nosaltres, ens ha costat poc identificar-nos amb els diferents i sumar-nos als artistes que amb els seus colors parlen de llibertat i del dret de no seguir un estàndard social de qualitat humana. I és per això que ens hem posat a fer collages, com fa l’Eric Karle, amb papers que prèviament hem pintat amb molts colors bonics.
Amb aquesta proposta hem treballat a tots els cicles. A cicle superior, però, l’activitat s’ha enriquit amb la intel·ligent suggerència d’un alumne de cinquè: i si amb aquesta manera de fer, que tan poc agradava a Hitler, fem un retrat del dictador? Ens ha semblat a tots una idea amb molta punteria...

 

Comparteix